Desfilo neguits antics amb dits nous. Plans de futur i bons propòsits com botons de nacre acabats de cosir a aquesta brusa de seda blanca que són els dies d'estiu, d'escot generós i teixit eteri que s'arrapa al cos i s'enlaira amb el murmuri del vent. Davant la certesa del calendari, costures provisionals. Perquè no hi ha vestit que acabi d'escaure del tot, ni pit prou ample per acollir aquesta ànima de llana que sovint té les mans fredes. Batec de tisora sobre camins de guix i engrunes. Embasto les hores que han de venir a la mirada perduda. Fil a l'agulla i tu, a cada puntada de temps sobre aquesta pell nua per dir-me'n els límits i els descosits.
Sóc feta de retalls, versos i pedaços, i dubto a cada paraula.
M'agrada com escriu l'Anna Garcia Garay...
